Truca'ns : 610 594 378

La Destil·leria, el nom d’una història

Una història que comença el 1808 i que té com a protagonistes els Martínez, una família que durant 170 anys es va dedicar a la fabricació de licors al mateix local on avui neix un espai cultural de característiques diametralment diferents. Allà on es van destil·lar anissos i conyacs ara s’hi destil·len propostes creatives, artístiques i terapèutiques.

La Galeria

L’actual galeria d’art, al fons, va ser la botiga de l’antiga destil•leria a partir del 1877.

Com a testimoni i record d’un temps passat, hem recuperat el nom de l’activitat original, i potser, de retruc, fins i tot n’hem heretat una mica d’essència.

Rètol espai cultural

Rètol de l’actual espai cultural La Destil•leria, al camí Ral, 282-284.

Per constatar-ho, però, haurem de gratar una mica més. A nosaltres ens hi han ajudat dos membres de la darrera generació Martínez, Teresa Bruguera i el seu fill Marcel Martínez, els quals ens han revelat alguns dels secrets més entranyables d’aquest local.

Rebobinem?

Etiquetes begudes

Etiquetes d’algunes de les begudes que fabricaven i comercialitzaven, entre les quals, l’anís Aranya, marca patentada per la família Martínez.

Remuntem-nos al 1808. Els Martínez Ravell –primers avantpassats Martínez de què es té notícia documentada– decideixen obrir una bodega a Mataró i posar la primera pedra del que s’acabarà convertint en un negoci familiar durant diverses generacions.

El1869, la bodega evoluciona cap a una destil·leria on es fabriquen conyacs, anissos, xarops de poncem, vins generosos i altres no alcohòlics com ara l’orxata o l’aiguanaf. Tot plegat, en un nou edifici que Joan Martínez Bosch basteix expressament per al negoci i per a la família, i que s’anomenarà a partir d’ara «La Fàbrica».

Joan Martinez Bosch

Joan Martínez Bosch, casat amb la Teresa Regàs d’Arenys, tindrà tres filles i un fill, Joan Martínez Regàs, el qual continuarà la nissaga i també l’ofici del seu pare.

El negoci es consolida

La destil·leria Martínez esdevé un referent a la comarca i fins i tot guanya un premi a Matanzas (Cuba) en reconeixement de la qualitat dels seus productes. Cuba, en aquells moments, abasteix la destil·leria de matèria primera com el sucre de canya i de productes com el rom.

Etiqueta canya de sucre

Etiqueta del sucre de canya que importaven de Matanzas.

Una tradició curiosa d’aquest negoci és que el nom de la marca s’adapta generació rere generació al nom de l’enllaç matrimonial o de la situació civil del cònjuge.

Targetes

Destil•leria viuda de Martínez Ravell (1808) / Destil•leria Martínez Regàs (1880) / Destil•leria viuda de Martínez Canellas (1920).                                                                                                                                                           

Els últims «licorerus»

Germans Martínez Canellas

A dalt, d’esquerra a dreta, els germans Martínez Canellas, els últims «licorerus».

A principis del segle XX, seran Santiago Martínez Canellas i els seus dos germans, fills del darrer propietari, els que es faran càrrec del negoci. Els tres germans, com ens explica Teresa Bruguera, esdevenen, doncs, els últims «licorerus» de La Fàbrica. El 1974 ja no es venen licors a granel i la destil·leria Martínez abaixa la persiana. Darrere, però, hi queda  la història d’un establiment que va arribar a formar part del paisatge mataroní i que, com La Destil·leria, va esdevenir un lloc de trobada i de diàleg, o dit d’una altra manera: una casa oberta a tothom.

Així doncs, amb Santiago Martínez Saurí –espòs de Teresa Bruguera i pare d’en Marcel, les persones que tan amablement ens han explicat aquesta història–, es tanca l’etapa dels Martínez licorers i se n’obre una de nova: la dels Martínez advocats.


Scroll to Top