Truca'ns : 610 594 378

El nomadisme dels retrats de Delphine Labedan

Del 22 d’octubre al 24 de novembre a La Destil·leria

Quan vam conèixer, ja fa més de dos anys, Delphine Labedan, se’ns va presentar com il·lustradora. Vam dir-ho en el seu moment i tornem a dir-ho ara, l’obra de Labedan mereix, sense cap mena de dubte, el qualificatiu d’obra pictòrica de gran volada.

Francesa de naixement i empordanesa d’adopció, amb un pare fotògraf i una mare professora de dibuix, des de ben petita va estar immersa en el món de l’art i de la creativitat en general. No ens ha d’estranyar, doncs, que en el transcurs del temps cursés estudis d’arts plàstiques a la Universitat de Bordeaux i d’Història de l’Art a la Universitat de Pau (França).

La seva obra és veritablement singular –sobretot en el camp de la il·lustració– i ha trobat els seus referents i fonts en l’univers dels contes de fades i la fantasia; en mons tan diversos com els de les geishes, les bruixes dels contes, les bèsties, els homenots, la caputxeta vermella i el llop, les aus silvestres i un llarg etcètera.

Però aquest octubre, l’exposició que Delphine Labedan ens mostrarà a La Destil·leria far un gir que potser no es pot qualificar d’inesperat, però que sens dubte calarà en l’espectador. «Portraits nòmades» no és només el títol de la mostra, és un retrat de l’ànima de l’artista, la qual es defineix com una «nòmada sedentària» fascinada per les ètnies i la diversitat de cultures del món, per les tradicions, les llegendes, les maneres tradicionals de vestir. En un món cada vegada més uniformitzat i global, el seu treball pictòric –o plàstic– s’explica justament per la pluralitat de mons representats i, també, per la diversitat tècnica emprada.

L’exposició es basa en una sèrie de retrats imaginaris, inspirats en la realitat, plasmats en gran format. Una selecció necessàriament subjectiva d’una temàtica amb molt de recorregut.

 


Scroll to Top