Truca'ns : 610 594 378

Vanessa «Guspirus» Linares

L’atmosfera naïf, però també crítica –fins i tot inquietant– de Vanessa Linares arriba a La Destil·leria el 31 d’octubre

Dripping, detall, collage… els contrastos són un tret característic de l’obra de Vanessa Linares, però també de la seva personalitat. Amb «Grups!», nom amb què Linares ha batejat la nova exposició, l’artista continua fidel a la seva aposta per l’espontaneïtat, alhora que ens fa reflexionar sobre la manera d’actuar dels individus dins d’un grup, d’una comunitat, d’una societat.

Quan t’atures en l’obra de Vanessa Linares, el primer interrogant que se’t planteja és: qui [o què] són aquests éssers peculiars que apareixen –de vegades fluint, de vegades incrustats– a la majoria dels seus quadres? Sense cap pretensió lexicogràfica, només com un simple exercici d’escola, busquem, en les paraules de l’artista, un origen i una definició que ens en donin algunes pistes. Així, trobem que guspirus possiblement prové de guspira, que és una paraula de creació expressiva i que podem definir com a ‘Ésser antropomòrfic que, partint de la individualitat, esdevé una representació de la condició humana’.

A «Grups», Vanessa Linares pinta els seus guspirus dins de boscos, paisatges emocionals que basculen entre el naïf i el pop-mèdia i que –amb permís de l’autora­– representen la zona de confort d’aquests animalons. «Els animalons que poblen els meus boscos són una representació de la meva individualitat i, per extensió, de la condició humana» –ens explica l’artista–. «Els seus ulls rodons i negres, vius, perplexos; en alerta constant, a l’espera, desconfiats o confiats, intenten entendre el que passa al món real, fora del bosc, sabent que això no és sinó el ressò del que paral·lelament transcorre en el seu interior».

Trajectòria

Vanessa Linares és una barcelonina instal·lada a Mataró que des del 2014 treballa com a il·lustradora, dissenyadora i pintora a l’espai Coworking de Can Fugarolas.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, completa la seva formació a la Manchester Metropolitan University. Comença treballant amb ceres, llapis i anilines sobre paper, però ben aviat es passa a la pintura acrílica i l’oli sobre tela. S’atreveix amb qualsevol suport –fundes per a iPad, ceràmica, roba, cartells o pintura mural– i diu sense pèls a la llengua que li agrada molt el merchandising kawaii i el Pinterest.

Linares s’emociona amb pintors com Rothko, Ramon Casas i Gerhard Richter, però no s’emmarca en cap corrent artístic determinat. El que té clar és que pintura és el seu idioma i que, posats a reconèixer influències, com moltes persones de la seva edat, ha begut de les sèries de Miyazaki.

Estem, doncs, davant d’una artista polièdrica, oberta i plural que no es mou en un formalisme convencional; una artista preparada i reconeguda que ha exposat a Barcelona, Madrid, l’Havana, Pàdua, París, Hong Kong, Pequin i Singapur. Una artista impulsiva, que no deixa que la racionalitat li eclipsi l’espontaneïtat; una artista que quan tens la sort de conèixer, descobreixes que és autèntica.


Scroll to Top